Club Zetkin

El feminisme conservador de la primera onada a Europa durant els segles XIX i principis del XX es referia a un moviment feminista que advocava per la millora dels drets de les dones, però dins dels límits d’una visió més tradicional i conservadora de la societat. A diferència del feminisme més radical d’aquell moment que lluitava per la igualtat completa entre homes i dones en tots els aspectes, les feministes conservadores promovien canvis en favor de les dones, però sense desafiar els valors tradicionals de la família, la religió i els rols de gènere.

Característiques del feminisme conservador

Aquestes dones generalment defensaven els següents punts:

1. Dret a l’educació: Advocaven perquè les dones poguessin accedir a l’educació, però sovint justificaven aquesta demanda en termes de la seva funció com a mares i educadores dins de la família. Segons elles, una dona educada seria millor mare, esposa i ciutadana.

2. Dret a la propietat: Donaven suport a reformes legals perquè les dones poguessin tenir més control sobre les seves propietats i finances, ja que les lleis tradicionals sovint donaven el control al marit o a altres membres masculins de la família.

3. Sufragi femení limitat: Moltes feministes conservadores estaven a favor del dret al vot per a les dones, però només per a aquelles que complien certs requisits, com tenir propietats o estar ben educades. No necessàriament defensaven el sufragi universal femení.

4. Protecció de les mares i dels infants: També es preocupaven per les lleis que protegissin les dones en el treball, especialment en el context de la maternitat, ja que consideraven que el benestar de la família era fonamental.

5. Rols tradicionals de gènere: En lloc de lluitar per la igualtat completa entre homes i dones en l’àmbit professional o polític, el feminisme conservador solia respectar la idea que el lloc de la dona era principalment a casa, cuidant la família i els fills. Veien els drets civils de les dones com una forma de reforçar aquests rols tradicionals, no de canviar-los.

Context històric del feminisme conservador al segle XIX a Europa

Aquest tipus de feminisme es va desenvolupar en un context en què el patriarcat era molt fort, i moltes dones que volien reformes consideraven que era més efectiu buscar avenços dins del sistema conservador. Moltes feministes conservadores pertanyien a les classes altes o mitjanes i estaven influenciades per les seves creences religioses, en particular el cristianisme.

Un exemple destacat és Emmeline Pethick-Lawrence, una líder sufragista britànica que advocava per una reforma social dins de valors més tradicionals, o en alguns casos les primeres sufragistes franceses que volien que les dones votessin però en el context de la família i la religió. Constance Markievicz, a Irlanda, també representa aquesta tensió entre les demandes feministes i el nacionalisme conservador.

En resum, el feminisme conservador de la primera onada no qüestionava la societat patriarcal de manera tan radical com ho farien les onades posteriors del feminisme, sinó que buscava millorar la condició de la dona dins dels marcs tradicionals, respectant les jerarquies socials existents.

El feminisme conservador a Catalunya

El feminisme conservador a Catalunya va tenir una importància notable durant els segles XIX i principis del XX, especialment dins del context de la defensa de drets per a les dones dins de valors tradicionals catalans, com la família, la religió i la cultura. Tot i que sovint s’ha parlat més del feminisme progressista o radical, el feminisme conservador va tenir un paper destacat en l’articulació de les demandes femenines d’aquell moment, especialment entre les classes mitjanes i altes. Aquest moviment conservador va contribuir a ampliar l’espai públic de les dones, tot i mantenir-se dins dels marges de la tradició i l’ordre social establert.

Característiques del feminisme conservador a Catalunya

1. Catolicisme i família: El feminisme conservador català estava fortament influenciat pel catolicisme, considerant la família com el pilar fonamental de la societat. Les dones eren vistes com les guardianes de la moralitat familiar i social. Així doncs, moltes dones conservadores es van involucrar en moviments feministes per millorar l’educació femenina o garantir certs drets, però sempre amb la idea de reforçar la seva funció tradicional dins de la llar.

2. Educació: Un dels principals fronts del feminisme conservador a Catalunya va ser la defensa d’una millor educació per a les dones, encara que orientada a la seva funció com a mares i educadores. Organitzacions religioses com les escoles de monges i els centres d’educació catòlics per a dones van jugar un paper central en aquesta tasca. Moltes feministes conservadores creien que una dona més educada contribuiria millor a la societat des del seu rol tradicional.

3. Caritat i obres socials: Les dones conservadores sovint es van implicar en obres de caritat i filantròpiques, tot treballant en hospitals, asils, i altres institucions de beneficència. Aquest tipus d’activitats reforçava la idea de la dona com a protectora i cuidadora de la comunitat, en coherència amb els valors catòlics.

4. Sufragi femení: Tot i que a Catalunya també hi va haver defensores conservadores del dret al vot de les dones, aquest suport sovint estava lligat a la defensa de l’ordre social i la tradició. Algunes defensaven el sufragi femení amb la idea que les dones catòliques ajudarien a preservar els valors morals de la societat a través de la política. La Lliga Regionalista, un partit nacionalista conservador, va tenir una influència significativa en aquesta visió.

Figures destacades del feminisme conservador a Catalunya

1. Dolors Monserdà de Macià: Una de les figures més representatives del feminisme conservador català va ser l’escriptora i activista Dolors Monserdà. Va ser una destacada defensora de la millora de les condicions socials i laborals de les dones, però sempre dins del marc de la família i de la moral cristiana. Va defensar que les dones havien de tenir accés a una educació adequada i també a millors condicions laborals, però sense posar en dubte els seus rols tradicionals com a mares i esposes.

2. Carme Karr i Alfonsetti: Periodista i escriptora, també va tenir un paper important en el desenvolupament del feminisme conservador a Catalunya. Editora de la revista Feminal, dedicada a qüestions femenines, Karr defensava els drets de les dones, especialment en l’educació, però des d’una perspectiva que respectava els valors tradicionals. En els seus escrits, sempre es mostrava favorable a la idea que les dones podien aportar molt a la societat mantenint els seus rols de mares i cuidadores.

Club Zetkin, el teu club de lectura política a Barcelona

Temes com aquest i més són els que tractem dins de la programació de lectures del Club Zetkin, un club de lectura de literatura i política de la llibreria La Carbonera, al barri del Poble-sec.

Si vols descobrir més sobre totes les lectures del Club Zetkin, pots consultar tota la guia aquí.