Poso la review aquí perquè en algun lloc haig de donar la meva opinió d’aquest LLIBRÀS amb majúscules, però que no forma part del programa del curs del @clubzetkin 📚
Estava a punt de marxar de vacances i a llibreria La Carbonera em van donar “La Campana de Vidre” de Sylvia Plath com a recomanació per endur-me a la maleta durant les meves darreres vacances. Jesús, quin tros de llibre 🥹 he plorat, he rigut, he cridat!
El llibre té moments molt durs, però reflecteix a la perfecció com se sent una dona de vint anys amb molta pressió, angoixa, sense rumb clar a la vida i massa potencial perdut en un sistema en el que sents que no hi encaixes (she is so us?). Crec que al final, tots hem sentit d’alguna manera o altra aquesta campana de vidre metafòrica, que t’encapsula i t’oprimeix sense que puguis respirar.
Amb trets autobiogràfics de Plath, parla sense compassió ni pena de salut mental, especialment de les dones que pateixen tot això en uns Estats Units dels anys cinquanta. L’epíleg de la traductora, la Marta Pera, recull molt bé tots els pensaments del lector al llarg de la novel·la. Aquest relat en prosa, l’únic escrit per Plath, no deixa de ser un mirall per moltes de nosaltres. Els personatges rodons, empatitzes i et fan sentis coses, a vegades els odies… molt complicat tot. Si em pregunteu, no em cau gens bé en Buddy, un home que només pensa en ell mateix i que està tan lluny de poder entendre l’Esther i a qualsevol dona.
Aquest llibre forma part del programa d’un altre club de lectura, Lectures del Precipici, també de La Carbonera. Però és igual, us mereixeu que algú us digui “llegiu La Campana de Vidre” 🤝🏼
5/5⭐️
De @edicions_del_periscopi
#BookstagramCatalunya#MagradaLlegir#RecomanacionsLiteraries#LlegeixoIRecomano
Club Zetkin 
Deixa un comentari